la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental. És el lloc d'origen dels eivissencs. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat amb el nom Eivissa, Biodiversitat i Cultura, de 1999 ençà.

Amb una longitud de costa de 210 km, en la qual s'alternen petits penya-segats amb cales d'arena, les distàncies màximes a l'illa són de 41 quilòmetres de nord a sud i de 15 quilòmetres d'est a oest; i té una morfologia força irregular, formada per una multitud de petites muntanyes, de les quals la més alta és sa Talaia —al municipi de Sant Josep de sa Talaia— amb 475 metres d'altitud. Amb un alt grau d'urbanització (sovint incontrolada), conserva algunes zones d'alt valor natural com són el parc natural de ses Salines,^[1] Cala d'Hort o els aiguamolls de ses Feixes. La seva economia depèn majoritàriament dels ingressos del sector turístic, l'activitat del qual està centrada en la temporada d'estiu. L'illa es divideix tradicionalment en Vila (nom tradicional de la ciutat) i Fora Vila, de la mateixa manera que Mallorca es divideix en Ciutat i Part Forana.

Fou anomenada Ibošim pels cartaginesos, Pitiüssa ('lloc abundant de pins') i Ἔβυσσος pels grecs i Ebusus pels romans.